Una portada atractiva, que no és cap d'aquestes, i una ressenya de la Marina Espasa que m'engresquen: "Declara la guerra als diners i al treball alienant, a la pallissa existencialista que representava Jean-Paul Sartre i a les obligacions de la vida adulta". I em decideixo a llegir Boris Vian. M'estreno. L'escuma dels dies. Un títol enginyós.…
com l'escuma dels dies. Tan lliures, tan fràgils i valents. Seguint la llum dels dies, seguint la pols que aixeca el vent. Com l'escuma dels dies. Tan lliures, haurem de ser valents. Queda't, al meu costat. Confia en mi, no podré oblidar-te mai.
Historia De Una Cultura Iv. Castilla Y León/ Informe..pdf
Historia Del Arte Universal 9 La Arquitectura Medieval.pdf
Documentos Secretos 2 (Arboles Y Tropa De Vestir).pdf
Reciclaje. Cuaderno De Actividades.pdf
La De Los Tristes Destinos (2ª Ed.).pdf